24 octubre, 2017

Actualitat

“A vint anys vista, Internet serà una extensió del nostre cos”

Antoni Garrell és enginyer industrial, Màster en Gestió i Administració d’Empreses i Doctor en Sistemes de Suport en la Presa de Decisions

Durant molts anys ha treballat en l’àmbit de la consultoria organitzacional i estratègica, i ha impartit classes i conferències en nombroses universitats. És autor de més de 500 articles sobre temes tècnics, econòmics i d’opinió, i també de llibres sobre disseny, sistemes digitals i competitivitat. Actualment combina l’activitat acadèmica amb la direcció general de la Fundació per l’ESDi (Escola Superior de Disseny), que aquest any posa en marxa el primer Bachelor en Humanitats Digitals.

Les ciències i la tecnologia han desplaçat les humanitats?

La vessant humanística de la formació ha quedat relegada. Es pot pensar que la culpa és de la tècnica i dels mòbils, però aquesta situació no és d’ara, la gent no canvia d’un dia per l’altre, sinó que actualment vivim les conseqüències d’aquest fet. Bàsicament senyalaria tres raons. En primer lloc es pot dir que el món ja no té barreres: amb la socialització de les comunicacions no pots escollir als teus veïns, però sí als amics, que poden estar a l’altra punta del món. Parlem del concepte de la globalització. En segon lloc, el mestissatge de valors, tot es posa en dubte i tot esdevé relatiu. Aspectes de la filosofia, com “qui sóc” o “on vaig”, queden qüestionats. Per últim, el tema de la immediatesa de la tecnologia i les comunicacions. El focus s’acaba posant en els conceptes vinculats a la tecnologia més que en els aspectes vinculats amb els valors que inspiren la cultura de les persones.

La tecnologia ha deshumanitzat, doncs, la societat?

No és que la tecnologia hagi deshumanitzat la societat sinó que la pròpia societat, fruit de la utilització de la globalització, s’ha deshumanitzat. Els mitjans de comunicació són uns dels “culpables” d’aquesta “deshumanització”. No és poden repetir mil vegades les escenes de violència, molts adolescents acaben veient aquelles imatges com si fossin quelcom natural, i la violència precisament hauria de ser el contrari, l’excepció.

alta

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis, analitzant la navegació al nostre lloc web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies.     ACCEPTAR