24 octubre, 2017

Actualitat

» Robòtica i ètica legal

Tres són les lleis de la robòtica: 1ª Un robot no farà mal a un ésser humà ni permetrà, per inacció, que un ésser humà prengui mal; 2ª Un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la primera Llei; i 3ª Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que això no entri en conflicte amb la primera o la segona llei. Així van ser formulades per primera vegada per l’escriptor Isaac Asimov en 1942 en la seva obra “Cercle viciós”, icona de la ciència ficció que, però, s’ha convertit en una referència ètica en el món dels robots. Anys més tard, el 1985, va afegir una nova Llei ( “La Llei zero”) en la seva novel·la “Robots i Imperi” que resa: Un robot no farà mal a la Humanitat ni permetrà, per inacció, que la Humanitat prengui mal.

En plena efervescència robòtica, i davant la imminència d’una invasió d’androides que s’ocupin de tasques de la llar, cura de malalts, etc., s’està treballant en humanoides “tous” o “softrobotics”, dissenyats amb materials flexibles que evitin fer mal als humans. A més dels coneguts “NAO” i “Pepper”, ja existeixen uns altres com “Maggie” (usat per a la rehabilitació de trastorns neuronals) o “Amor” (braç robòtic assistencial per a cuines adaptades a persones discapacitades). Tampoc serà estrany la normalització dels cyborgs, persones amb elements robòtics integrats

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis, analitzant la navegació al nostre lloc web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies.     ACCEPTAR